GRÀCIES !!

GRÀCIES!!

Sí, senzillament, gràcies!!

Gràcies !! a totes -jo no cal que digui "i a tots"- professores i alumnes.

Gràcies Carme, la Codorniu, per la teva emoció expressada en literatura catalana i també en les imatges que segons ens deies no sabies com presentar, i ben precioses que eren.

Gràcies Carme, la Coromines, pel recull de poemes d'amor del teu,  del nostre país, i per la teva delicada presència.

Gràcies Carme, la Joan, per l'esplèndida i extensa mostra d'art dels carrers de Barcelona que ens has fet conèixer, amb l'ornament dels teus comentaris ben documentats.

Gràcies Magda, per ser la companya insubstituïble de la Carme, i per tant també per allò que comentava abans, afegint un especial elogi, a totes dues, pel recull de referències fantàstiques dels parcs públics de la ciutat.

Gràcies Emi, per la teva exquisida sensibilitat en trobar i descriure, sempre les millors, obres d'art que atresoren els nombrosos museus i exposicions de Catalunya.

Gràcies Anna Maria, perquè els retalls de la teva memòria han estat també pàgines perdudes de les nostres vivències i a més, ens les has fet reviure al costat de persones importants i estimades de la nostra cultura i la nostra història com a País.   

Gràcies Àurea, pels teus poemes, immersos en les teves vivències, que sovint ens han emocionat.

Gràcies Felisa, per la teva fe indestructible en les persones, aquelles que mai no et defrauden, i que tant de bo jo m'hi pogués comptar entre elles.

Gràcies Marcel·la i Mercè per la vostra esforçada i entusiasta dedicació al grup que heu acollit aquest curs, que ha treballat amb interès i ha quedat satisfet de la vostra tasca. I que sap que no és mèrit seu, del grup, si no que ho és de la vostra mestria,  que esmerceu sempre en totes les classes que dirigiu.

Gràcies Maria Dolors, per haver-nos conduït a cursar aquesta matèria, enriquidora, com totes les que tu ens has tutelat. T'hem tingut sempre present al llarg de tot el curs i desitgem de tot cor retrobar-te al Setembre, plena de vigor, per continuar gaudint de la teva saviesa i les teves acurades dots pedagògiques.

I repeteixo, gràcies a totes per haver estat l'estímul de la meva imaginació. 

HOSPITAL DE SANT PAU

Barcelona rep una allau cada cop més abassegadora de turistes i aquest fenomen desperta les diferents opinions contràries entorn dels beneficis o perjudicis que la invasió comporta.

Uns encaixen molt malament les molèsties que, segons diuen, produeix la indeturable tendència: aglomeracions; incivilitat; borratxeres; consum de serveis públics...

Altres valoren les aportacions a l'economia; l'intercanvi d'idees; l'afavoriment de les relacions humanes; l'estima dels nostres signes d'identitat; dels nostres centres culturals, arquitectura i art en general.

Doncs bé, us deixo amb aquests petits apunts per si us apassiona endinsar-vos en la discussió, tot prenent un cafè amb bona harmonia, i us diré el petit guany que vaig rebre fa poc, d'una riallera parella de turistes japonesos, a la que un càmera de televisió va aturar pel carrer.

Van animar-me i fer-me decidir a visitar un fantàstic monument de la nostra ciutat, que si bé ja el coneixia, era necessari tornar-lo a contemplar, després de l'acurada i tècnicament immillorable restauració que se n'ha fet, si més no d'una bona part del seu immens recinte.

Els dos japonesos estaven contents perquè havien vist una obra monumental, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, d'una bellesa extraordinària, d'un estil modernista gairebé únic al món, i segons deien, en una increïble situació de tranquil·litat, sense haver de fer cues  inacabables, ni topar amb un munt de gent -generalment compatriotes seus, tot s'ha de dir- que fan anguniosa la visita. I afegien que l'obra arquitectònica era en certa forma comparable a la que una mica més avall era assetjada per una massa insuperable de turistes de totes les nacionalitats i que aquí s'havien estalviat. Es referien al Temple Expiatori, avui Basílica, de la Sagrada Família.

A mi me'n venir ganes i prenent la càmera fotogràfica vaig prendre el camí cap el renovellat Hospital.

BREU MEMORÀNDUM

Us donaré algunes dades, que per altra banda podeu trobar ampliades en qualsevol manual, que voldrien servir per estimular allò que és més important: la visita, com més amplia i pausada millor.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té els seus orígens el 1401, quan el Consell de Cent i el Capítol Catedralici van fusionar sis hospitals de Barcelona i van encarregar la construcció de l'Hospital de la Santa Creu, per fer de la salut un projecte social. 

A principis del segle XX, el llegat del banquer Pau Gil va fer possible l'inici de la construcció d'un nou hospital per atendre la demanda sanitària d'una ciutat en ple creixement. El nou projecte hospitalari, obra cabdal del modernisme català, encarregat a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, es va inaugurar el 1930 sota el nom d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El febrer de 2014, després de quatre anys d'obres de rehabilitació, va obrir les portes a les visites, havent-se recuperat espais originals i transformat pavellons en espais funcionals de treball. 

(Extracte del butlletí "Sant Pau Recinte Modernista")

Heus aquí el resultat de la meva "tournée" fotogràfica: