S'apropava el Nadal i li va fer il·lusió anar a
l'Auditori on havien programat El Messies
de Händel, en interpretació de l'Orchester Wiener Akademie dirigida pel seu
fundador Martin Haselböck, i pel Chorus Sine Nomine dirigit també pel seu propi
fundador Johannes Hiemetsberger, tots ells austriacs i amb l'inestimable
aportació de la soprano Núria Rial, el tenor Steve Davislim, el contratenor
Jordi Domènech Subirana i el baríton José Antonio López.
Havia calculat malament el temps i va arribar a les instal·lacions una hora abans de que permetessin l'entrada a la sala de concerts. Faria l'espera prenent una consumició al propi bar de l'Auditori.
Havia calculat malament el temps i va arribar a les instal·lacions una hora abans de que permetessin l'entrada a la sala de concerts. Faria l'espera prenent una consumició al propi bar de l'Auditori.
Era molt aviat i el local era pràcticament buit. Va prendre seient en una taula i es va disposar a deixar transcórrer el temps fins l'hora d'anar a ocupar la seva butaca al 2on.anfiteatre.
Allò s'anava omplin, les taules eren ja totes plenes i encara hi havia una munió de gent cercant amb cert desfici un lloc on seure i prendre els seus refrigeris. Ell se sentia incòmode i experimentava una mica de vergonya en adonar-se que tothom el veia sol en una taula, davant d'una safata, una copa i una tassa de café buides, mentre els altres es desesperaven esperant que s'aixequés.
Aleshores, una jove, decidida, li va demanar si podia seure al seu costat. Va accedir amablement. Es va sentir alleujat. Ja no donaria aquella mala impressió. Eren dos a la taula i encara estaven consumint.
La noia va començar a compaginar el menjar i el beure amb un
tecleig frenètic del seu telèfon mòbil. Ell pensava que quan acabés d'enviar el
seu missatge li preguntaria pel seu interès per la música en general, pel compositor
Händel i per l'obra El Messies en
particular. Li semblava el tema més adient en aquelles circumstàncies.
Tampoc es tractava de que cregués que aprofitant que havia estat amable en cedir-li el lloc, volia establir una conversa que inclogués cap tipus de matèria indiscreta o proposta més agosarada.
En una petita pausa li va preguntar si també aniria al Concert, a la qual cosa va respondre afirmativament.
Però veient que el tecleig no cessava, va treure ell el seu propi mòbil i va començar a utilitzar-lo de forma compulsiva.
S'acostava l'hora de dirigir-se cap a l'accés a les localitats quan alçant els ulls i mirant-la fixament i amb bonhomia, li va dir a la noia:
- Aquests aparells -fent
referència als mòbils- són una meravella per a la comunicació, però és una
llàstima que alhora siguin uns elements tant nefastos per tal com propicien l'aïllament
de les persones, tot i trobar-se ben a prop.
Ella va somriure i va donar
senyals d'haver-ho entès i potser també de lamentar-ho.
 |
| L'Auditori - Sala PAU CASALS |
Acord "musical" no reeixit
Va encendre dins seu, la música,
-en esclatar l'esplendorós "Al·leluia"-
la flama de complicitat, única...
¡que la manca de connexió s'enduia!!
