La tria es deu a un
impacte personal rebut.
En tombar una cantonada
de la sala anterior del Museu i topar de cara amb el quadre, vaig tenir una forta i alhora agradable
impressió.
 |
| Marguerite - MATISSE |
La vaig poder veure quan al Museu Picasso vaig visitar l'exposició titulada "Picasso i la seva col·lecció".
Mirant l’obra més detingudament, cada cop em va resultar més
colpidora.
És el retrat de la filla
de l’artista, fet amb un traç simple, però molt potent, que dóna uns perfils
perfectament definits i paradoxalment confereix al personatge una mirada viva i
decidida, tot i la senzillesa en el dibuix dels ulls.
El color utilitzat, és
atractiu sense ésser llampant, com per contra sol ser habitual en Matisse donada la seva pertinença al moviment del Fauvisme, introduint
l’excentricitat de donar als cabells el mateix color verd que al vestit de la
model. Aquest cromatisme es veu tallat sobtadament pel negre intens de la cinta
que envolta el coll de la noia, la qual cosa enriqueix el conjunt.
Al meu parer és admirable
aconseguir un efecte tan satisfactori amb tan poca complicitat.
Picasso i Matisse, dos titans, dos genis de la pintura, es van conèixer en el transcurs de la primera dècada del s.XX i la seva relació ha estat qualificada com d'amor-odi. Són nombroses les anècdotes que s'expliquen en les que es posen de manifest els sentiments d'admiració i gelosia que es professaven.
Una prova d'aquesta admiració és l'intercanvi d'obres que van fer entre ells, i fou així com Picasso es va apropiar del quadre "Marguerite", incloent-lo en la seva col·lecció privada.
Lo trobador de
MARGUERITE
MARGUERITE
Enamora la bellesa
espurnejant de vos
ulls,
que fan vèncer amb fermesa,
del desamor, els esculls.
No eixampleu més ma ferida,
oh Deessa! oh bell Mite!
Jo per vos perdré la vida,
oh, estimada Marguerite!
Ramon Aromí i Barquets
Veig que també ets un admirador de Matisse. Aquest pintor, es caracteritza pel color i el dibuix i, com tu excel·lentment i minuciosament expliques, queda reflectit en la pintura a la seva filla Marguerite. Hi ha una altra obra que trobo fantàstica, perquè demostra la seva habilitat com a dibuixant, "La dansa" Segur que la coneixes. Ja la comentarem.
ResponEliminaEmi
Hola Ramón, gracias por comentar el cuadro de la Margarita, porque a mi me se cedió lo mismo cuando lo vi, me quede prendada de la pintura. Felicidades
ResponEliminaGràcies per deixar-nos compartir els teus coneixements i la teva sensibilitat.
ResponEliminaAraceli
Molt bona la combinació de la pintura amb la poesia.Felicitats.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn tombar una cantonada de la sala t'hi vas topar i et va impressionar... Les "cantonades" amaguen moltes sorpreses. Aquesta dona especial et va inspirar un escrit molt encertat. Salutacions.
ResponElimina