Barcelona rep una allau cada cop més abassegadora de turistes
i aquest fenomen desperta les diferents opinions contràries entorn dels beneficis
o perjudicis que la invasió comporta.
Uns encaixen molt malament les molèsties que, segons diuen,
produeix la indeturable tendència: aglomeracions; incivilitat; borratxeres; consum de serveis públics...
Altres valoren les aportacions a l'economia; l'intercanvi d'idees; l'afavoriment de les relacions humanes; l'estima dels nostres signes d'identitat; dels nostres centres culturals, arquitectura i art en general.
Doncs bé, us deixo amb aquests petits apunts per si us
apassiona endinsar-vos en la discussió, tot prenent un cafè amb bona harmonia,
i us diré el petit guany que vaig rebre fa poc, d'una riallera parella de
turistes japonesos, a la que un càmera de televisió va aturar pel carrer.
Van animar-me i fer-me decidir a visitar un fantàstic
monument de la nostra ciutat, que si bé ja el coneixia, era necessari tornar-lo
a contemplar, després de l'acurada i tècnicament immillorable restauració que
se n'ha fet, si més no d'una bona part del seu immens recinte.
Els dos japonesos estaven contents perquè havien vist una
obra monumental, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, d'una bellesa
extraordinària, d'un estil modernista gairebé únic al món, i segons deien, en
una increïble situació de tranquil·litat, sense haver de fer cues inacabables, ni topar amb un munt de gent
-generalment compatriotes seus, tot s'ha de dir- que fan anguniosa la visita. I
afegien que l'obra arquitectònica era en certa forma comparable a la que una
mica més avall era assetjada per una massa insuperable de turistes de totes les
nacionalitats i que aquí s'havien estalviat. Es referien al Temple Expiatori,
avui Basílica, de la Sagrada Família.
A mi me'n venir ganes i prenent la càmera fotogràfica vaig
prendre el camí cap el renovellat Hospital.
BREU MEMORÀNDUM
Us donaré algunes dades, que per altra banda podeu trobar ampliades
en qualsevol manual, que voldrien servir per estimular allò que és més important:
la visita, com més amplia i pausada millor.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té els seus orígens el
1401, quan el Consell de Cent i el Capítol Catedralici van fusionar sis
hospitals de Barcelona i van encarregar la construcció de l'Hospital de la
Santa Creu, per fer de la salut un projecte social.
A principis del segle XX,
el llegat del banquer Pau Gil va fer possible l'inici de la construcció d'un
nou hospital per atendre la demanda sanitària d'una ciutat en ple creixement.
El nou projecte hospitalari, obra cabdal del modernisme català, encarregat a
l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, es va inaugurar el 1930 sota el nom
d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El febrer de 2014, després de quatre anys d'obres de
rehabilitació, va obrir les portes a les visites, havent-se recuperat espais
originals i transformat pavellons en espais funcionals de treball.
(Extracte del butlletí "Sant Pau Recinte
Modernista")
Heus aquí el resultat de la meva "tournée" fotogràfica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada