Quan Antoine de Saint-Exupéry va
encetar el seu relat més famós, "Le Petit Prince", paradigma de la
més refinada imaginació literària, ho va fer utilitzant una bella i
entendridora estratègia:
- essent un nen de sis anys,
havia fet un dibuix d'una boa que s'havia empassat un elefant i els adults a
qui els hi mostrava, veien només el dibuix d'un barret de senyor.
És a partir d'aquí, de la
constatació de quant costa a les persones grans mirar "amb el cor" i d'adonar-se
que no veuen res més que allò que puguin percebre amb els ulls, que
Saint-Exupéry dóna vida a la faula més meravellosa de la literatura francesa. I
posa en boca de l'ingenu personatge procedent d'un planeta minúscul, ple de
sensibilitat i d'innata saviesa, les més senzilles i assenyades expressions
d'un ànima innocent i noble.
La imaginació, que s'enfila a
donar veu als animals i les plantes, com per altra banda és habitual en les
faules, permet a l'autor crear tota mena de situacions en què els personatges
aboquen, sense fer-ne ostentació, valuoses formes de comportament entre els
éssers amb els que han de conviure; estimant-se, o protegint-se'n.
M'ha semblat un bon exemple, ben
segur de fantasia , però també d'una ben trobada manera, difícil de superar, de
confegir l'estratègia per a estimular la imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada