dilluns, 28 d’abril del 2014

LA CORAL FA ELS DEU ANYS


Dimecres 30 d'Abril de 2014 la Coral de NODAMEN, dins de la Festa de Sant Jordi, a l'Escola de la Dona, farà el Concert del seu Desè Aniversari.


Ho fem saber aquí, al blog de l'Escola, per convidar a tots els companys de curs i seguidors del blog -que alguns en tenim- a assistir a l'acte perquè ens pugueu sentir cantar. Ja què el que això escriu n'és un dels cantaires.
El Cor va se fundat fa deu anys, dirigit inicialment per la senyora Margarida Furrò i més endavant pel senyor Murat Khupov, però sempre, sempre, presidit per la molt estimada senyora Isabel Ricart.
I el que a continuació escriurem, és una petita crònica d'alguna de les activitats de la Coral, les quals us donarem a conèixer com a incentiu perquè us interesseu per aquest proper Concert i altres que en vindran. Ho diem sense vergonya: és clarament publicitat.

CONCERT A VALLFOGONA DE BALAGUER

Va ser el 20 d'octubre de 2013. Convidat per la Coral Vallfogonina, el nostre grup es va desplaçar a la comarca de La Noguera.
Ens donà la benvinguda l'Alcaldessa de Vallfogona de Balaguer senyora Maria Sarret Pijuan i el President de la Coral Vallfogonina, senyor Josep Serret. De seguida ens van presentar el programa previst que consistiria en un tomb de caire turístic, amb aturades a l'església de Santa Maria de Balaguer, el Santuari del Sant Crist, el Castell de La Ràpita, una panoràmica del poble de Vallfogona i abans de dinar podríem visitar les instal·lacions d'una vaqueria de caràcter industrial, amb els més moderns avenços en el procés de producció lletera.
El dinar seria de germanor compartit per totes dues Corals i en acabat tindria lloc el Concert a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

SANTA MARIA DE BALAGUER
 
Santa Maria de Balaguer
Ens donà les explicacions un guia local que generosament havien posat a la nostra disposició. Ens assabentà dels orígens àrabs de la ciutat cap allà al segle IX, fins que a principis del s. XII va passar a dominis dels cristians.
La visita es va centrar en l'església de Santa Maria, situada al punt més alt de la ciutat i, per aquesta ubicació i la seva magnificència, a la que contribueix principalment el fantàstic campanar octogonal que la culmina, es configura com el símbol identificador de la població.

SANTUARI DEL SANT CRIST
 
Crist de Balaguer - Foto R.Aromí
Era imprescindible acostar-nos al Santuari del famós Sant Crist de Balaguer. La imatge actual va ser esculpida de nou després que fos cremada l'anterior, el juliol de 1936. La llegenda diu que l'escultura original va arribar a Balaguer, des de Terra Santa, surant per la Mediterrània i remuntant miraculosament l'Ebre i després el Segre, fins a la seva actual destinació.
Dins del Santuari vam honorar la imatge i el lloc amb una cançó del nostre repertori.

CASTELL DE LA RÀPITA

Castell de la Ràpita - Foto R.Aromi

Un altra fita molt interessant va ser la visita al Castell de la Ràpita, dins del terme de Vallfogona de Balaguer. Es tracta d'una edificació d'origen àrab, documentada ja el 1091. Actualment està restaurada i habitada. El Senyor del Castell, Luís Maria Gonzaga de Casanova-Cárdenas y Barón,  va tenir la deferència d'ensenyar-nos també l'interior del Castell. En una sala de caire medieval, molt ben decorada, la Coral de Nodamen va interpretar "La Dama d'Aragó" i "L'Himne a Sant Jordi".

EL CENTRE URBÀ

Sortint del Castell vam fer la visita panoràmica pel centre de la població. La seva característica més singular és la de tenir una única i molt ample via central, amb alguns carrers adjacents, que és fruit de la seva gestació com a vila de repoblació i construïda de bell nou, gairebé en la seva totalitat, després que a causa de la guerra dels segadors del 1640, quedés despoblada. La majoria de construccions daten del s. XVIII.

EL DINAR

Al  Poliesportiu de la Vila hi van parar tres taules enormes on ens vam aplegar un centenar llarg de persones, entre les dues Corals i els seus acompanyants.

L'àpat va ser abundant i saborós i cal destacar el que podríem qualificar de "plat estrella", la típica Cassola de Tros, on no hi faltava de res, ni com és natural els tant ponderats cargols de Lleida. 

LA PRÈVIA DEL CONCERT

El preescalfament van ser uns inhabituals exercicis gimnàstics, dins del propi Poliesportiu, que ens va fer pensar que el Director, més que preparar-nos la veu, volia que féssim la digestió de la cassola de tros, que amenaçava de tenir-nos embafats a l'hora de cantar.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

L'Església parroquial va fer d'auditori del Concert.
Primer va actuar la Coral Vallfogonina, dirigida per la senyora Blanca Julià, acompanyada al piano per la professora Meritxell Vidal.
A continuació ho va fer la Coral de Nodamen, amb la direcció del senyor Murat Khupov.
En acabar es va fer un cant comú i a continuació, amb la col·laboració d'un públic entusiasta, es va cantar "Els Segadors", Himne Nacional de Catalunya. Els directors d'ambdues Corals van ser obsequiats amb sengles rams de flors lliurats per la pròpia Alcaldessa de Vallfogona senyora Maria Sarret.

El Concert - Foto Dani

FI DE FESTA I COMIAT

A la sortida, altre cop vam trobar una taula preparada, en aquest cas amb unes esplèndides coques, xocolata, vins dolços i altres menges i begudes que conformaven un generós berenar.
Vam marxar contents i amb ganes de tornar, perquè, no ho hem dit, però ens vam quedar sense veure les vaques!!
El que això escriu, guardarà per sempre un record especial, perquè va tenir la fortuna de, per primera vegada a la vida, fer-li un petó a una Alcaldessa.

dilluns, 7 d’abril del 2014

CARRERS AMB LLIGAMS ARTÍSTICS

Marge Nord del carrer Vayreda

Tot i que els  agraïments es posen més sovint al final dels escrits, llibres, llistats de crèdits en les pel·lícules, etc... vull començar la meva entrada al bloc amb el reconeixement cap els col·legues blocaires que ens il·lustren sobre els carrers de Barcelona; sobre l'origen dels seus noms; ens forneixen històries, llegendes i anècdotes; ens n'ofereixen imatges i ens faciliten la seva localització. 
I molt especialment a la Rosa Albiach, el bloc de la qual porta per títol, precisament, "El nom dels carrers de Barcelona" i en fa una aplicació específica i de qualitat excel·lent.

Doncs bé, portant jo aquest bagatge en  el meu si, i caminant pel  Passeig de la Vall d'Hebron, em vaig trobar que a la seva vora enjardinada hi havia un mosaic a terra, envoltat de flors (obra dissenyada per J.ROURA G., del ceramista N.VALLVÉ i el decorador J.FUMENTI. Barcelona - 1966), representant un conjunt de carrers d'una zona propera -el barri de Montbau- els noms dels quals tenien un artístic lligam.
Em va venir de seguida el desig de disfressar-me i, abillat de Rosa Albiach, anar a visitar tot aquell racó, fer-ne fotos i evocar tots els bells pensaments i emocions que tant artístics  noms de carrer reportaven i rememorar o descobrir els il·lustres artistes que proposaven.
És veritat que hi ha a Barcelona altres indrets on el conjunt de carrers del seu entorn comparteixen noms amb característiques que els hi fan de lligam. A vegades són geogràfiques, altres històriques. Fins i tot hi ha ciutats que, donant-se aires de pragmatisme, han optat per designar les vies públiques a base de números o lletres. Qui no s'ha imaginat mai transitant per la Cinquena Avinguda de Nova York?, entre els carrers 75 i 76, per exemple. O bé pel carrer E de Mequinensa, a la vora de l'Ebre, on han exhaurit tot l'abecedari en el nomenclàtor urbà.
Però, col·legues de bloc!, a mi m'ha omplert de satisfacció i orgull veure tot una part important d'un barri ciutadà dedicant els seus carrers a les arts i als artistes.

Fixeu-vos-hi bé: Carrer de la Poesia;



Parc vora el carrer Poesia

Carrer de la Música; Carrer de l'Arquitectura; Carrer de la Pintura; Carrer de l'Escultura i també Carrer de la Ceràmica.






Aquestes denominacions figuren en tant que genèriques. Però després els sentiments s'enlairen quan vas descobrint com, delicadament, hi ha noms enaltint: 
el Ritme, l'Harmonia, la Cançó, la Lírica,  la Dansa, la Mímica, la Pantomima i per fi les Muses.

Part final del carrer de l'Harmonia
Carrer de l'Harmonia, part alta



I això no és tot. Després d'aquest homenatge a les arts es fa honor a alguns dels més destacats artistes que ens han delectat amb obres a elles referides.

En són una mostra: els pintors Vayreda,


Detall dels ornaments del carrer Vayreda

Roig i Solé, Sorolla, Zuloaga, Zurbarán;

Plaça Zurbaran
els arquitectes Domènech i Montaner, Martorell, Puig i Cadafalch; els escultors Clarà Ayats, Benlliure;
Carrer Benlliure
l'escriptor Joan Sales i el dramaturg Muñoz Seca
Jardins de Pedro Muñoz Seca


Jardins de Pedro Muñoz Seca
Queden també a prop els carrers de  Jorge Manrique, Juan de Mena i  Berruguete i una mica més enllà el d'Hipàtia d'Alexandria i els Jardins de Frida Kahlo.

Vaig sortir del barri mirant de recordar poemes i tractant de fer-ne algun. Però sobretot taral·lejant cançons  i amb el pit ben eixamplat.

Fotos: R.Aromí

dimarts, 1 d’abril del 2014

CALELLA A L'HIVERN




NENS "retratats"


Aquesta foto al diari em va donar la idea. Més ben dit, em va recordar una pràctica que alguns fotògrafs exercien als anys quaranta del segle passat, deambulant pels barris perifèrics de Barcelona i reunint els nens que jugaven al carrer per a fer-los una foto de grup.

Foto publicada per El Periódico de Catalunya
Corria l'any 1948, els anys de la més crua postguerra. Anys de racionament, de misèria i tristor. Els nens, però, com sempre han fet, jugaven i reien, i ho feien al carrer. El fotògraf ambulant s'havia empescat una manera de guanyar uns dinerets, en aquells temps tant necessaris, i es dedicava a recórrer els barris il·lusionant els nens a fer-se una fotografia en grup. La mainada, mancada d'aquests tipus de protagonismes, corria entusiasmada a casa per aconseguir uns cèntims que li permetessin formar part dels privilegiats i guardar la prova gràfica de la seva participació.
La prova també ho és de com es vivia en aquesta part del país, tot observant l'aspecte dels menuts, que diguem-ho simplement a tall d'informació, tots eren catalans, i si algun tenia procedència forana, ho era més bé la dels seus pares i des d'abans de la Guerra Civil.
Grup de barri - 1948
Hi havia també una altra aspiració, aquesta dels pares i parents, que tot i fent un petit sacrifici, o tal vegada no tant petit, portaven els seus fills a l'estudi fotogràfic, a fi de tenir un grat record de l'edat de la innocència del nen o la nena, en una versió diguem-ne més professional i acurada de l'art de la fotografia.
Podreu observar que la situació econòmica dels progenitors no era precisament de les més acomodades, si hem de jutjar pel vestit i les sabates del petit personatge. Però tampoc l'artista fotògraf la bitllava massa, veient la pilota i el gosset -que aquests els posava ell- que apareixen com a attrezzo de l'estudi. Només el pentinat impecable i la clenxa ben traçada denotaven la cura d'una mare amorosa per la bona presència del fillet. Si no és que la mà de l'artífex de l'obra havia procurat un delicat retoc.

Foto d'estudi 1945
Com a prova de que el que acabo de dir era un hàbit relativament freqüent a l'època, us presento una altra exemple d'aquest costum, que mostra la foto d'un coetani de l'anterior, la qual va publicar a la portada d'un llibre que va escriure essent adult, i que llueix una escenografia gairebé calcada.

Coberta del llibre
"El Peso de la Paja"
Una altra versió de les fotografies de grups infantils en el període al que m'estic referint, és aquella en la qual les criatures prenien, si us plau per força, l'aparença d'individus en condicions d'igualtat, ben uniformats i adequadament arrenglerats, amb una "pulcra" segregació de sexes, oferint la imatge de la bondat més beatífica.   

Grup escolar 1954
I ja per acabar, la més gran impostura. El nen assegut en una taula més pròpia del mestre, que no un pupitre, amb imatges, llibres i tinters que a l'escola veia potser de lluny, i mapes que feien de decorat improvisat amb una ubicació més aviat inhabitual. El posat del nen no es altre que aquell al qual l'induïa el mestre de l'enfocament i dominador de l'objectiu de la càmera.


Escriptori escolar 1951

Escriptori escolar 1952




D'aquesta enganyifa és del que jo en dic: "NENS RETRATATS".