NENS "retratats"

Aquesta foto al diari em va donar la idea. Més ben dit, em va recordar una pràctica que alguns fotògrafs exercien als anys quaranta del segle passat, deambulant pels barris perifèrics de Barcelona i reunint els nens que jugaven al carrer per a fer-los una foto de grup.

Foto publicada per El Periódico de Catalunya

Corria l'any 1948, els anys de la més crua postguerra. Anys de racionament, de misèria i tristor. Els nens, però, com sempre han fet, jugaven i reien, i ho feien al carrer. El fotògraf ambulant s'havia empescat una manera de guanyar uns dinerets, en aquells temps tant necessaris, i es dedicava a recórrer els barris il·lusionant els nens a fer-se una fotografia en grup. La mainada, mancada d'aquests tipus de protagonismes, corria entusiasmada a casa per aconseguir uns cèntims que li permetessin formar part dels privilegiats i guardar la prova gràfica de la seva participació.

La prova també ho és de com es vivia en aquesta part del país, tot observant l'aspecte dels menuts, que diguem-ho simplement a tall d'informació, tots eren catalans, i si algun tenia procedència forana, ho era més bé la dels seus pares i des d'abans de la Guerra Civil.

Grup de barri - 1948

Hi havia també una altra aspiració, aquesta dels pares i parents, que tot i fent un petit sacrifici, o tal vegada no tant petit, portaven els seus fills a l'estudi fotogràfic, a fi de tenir un grat record de l'edat de la innocència del nen o la nena, en una versió diguem-ne més professional i acurada de l'art de la fotografia.

Podreu observar que la situació econòmica dels progenitors no era precisament de les més acomodades, si hem de jutjar pel vestit i les sabates del petit personatge. Però tampoc l'artista fotògraf la bitllava massa, veient la pilota i el gosset -que aquests els posava ell- que apareixen com a attrezzo de l'estudi. Només el pentinat impecable i la clenxa ben traçada denotaven la cura d'una mare amorosa per la bona presència del fillet. Si no és que la mà de l'artífex de l'obra havia procurat un delicat retoc.

Foto d'estudi 1945

Com a prova de que el que acabo de dir era un hàbit relativament freqüent a l'època, us presento una altra exemple d'aquest costum, que mostra la foto d'un coetani de l'anterior, la qual va publicar a la portada d'un llibre que va escriure essent adult, i que llueix una escenografia gairebé calcada.

Coberta del llibre
"El Peso de la Paja"

Una altra versió de les fotografies de grups infantils en el període al que m'estic referint, és aquella en la qual les criatures prenien, si us plau per força, l'aparença d'individus en condicions d'igualtat, ben uniformats i adequadament arrenglerats, amb una "pulcra" segregació de sexes, oferint la imatge de la bondat més beatífica.   

Grup escolar 1954

I ja per acabar, la més gran impostura. El nen assegut en una taula més pròpia del mestre, que no un pupitre, amb imatges, llibres i tinters que a l'escola veia potser de lluny, i mapes que feien de decorat improvisat amb una ubicació més aviat inhabitual. El posat del nen no es altre que aquell al qual l'induïa el mestre de l'enfocament i dominador de l'objectiu de la càmera.

Escriptori escolar 1951

Escriptori escolar 1952

D'aquesta enganyifa és del que jo en dic: "NENS RETRATATS".