MÚSICA AL PALAU PER ANY NOU

El dia 1 de gener de cada any des de 1941 (el 31 de desembre de 1939 hi havia hagut un primer concert extraordinari) se celebra a la Sala Daurada del Musikverein de Viena, Àustria, el Concert d'Any Nou a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per diferents directors de prestigi mundial.

Com a mostra prou significativa citarem només Herbert von Karajan l'any 1987, i el més recent, el 2013, Daniel Barenboim. El primer director va ser Clemens Krauss que se'n va fer càrrec fins la seva mort l'any 1954.

El programa consisteix bàsicament en obres de la família Strauss -Johann Strauss, pare; Johann Strauss, fill; Josef Strauss i Eduard Strauss- encara que en alguna ocasió s'han tocat també obres de Mozart, Wagner i Verdi i altres, i té com a característica tradicional finalitzar amb El Danubi Blau i la Marxa Radetzky, tot i que aquestes peces no figuren al programa de mà.

Musikverein - Sala Daurada

Amb aquesta referència extraordinària i amb el prestigi de la Strauss Festival Orchestra, el Palau de la Música de Barcelona ha programat també una gala musical amb el nom de Gran Concert d'Any Nou.

La Teresa, melòmana declarada, que fins i tot tecleja amb força traça i bon nivell el piano, era una oient habitual del Concert d'Any Nou de Viena, per mitjà de la televisió, que alhora presenta els números de ballet, simultanis a la seva interpretació musical.

Cada 1 de gener, prenent alguna hora a la son que a causa de la celebració del Réveillon l'hagués retingut més estona al llit, presenciava amb gran joia aquella meravellosa interpretació de les obres dels Strauss.

Aquest any, però, va decidir veure i escoltar directament al Palau de la Música allò que, per les referències rebudes, era potser el que més s'acostava a l'esdeveniment tant especial de Viena.

Havia comprat una bona localitat. Aviat, però, es va adonar, entesa com era, que es tractava d'un succedani a considerable distància de l'original que ella anhelava. Tanmateix va ser comprensiva i va procurar gaudir del molt digne esforç que, tan l'orquestra com el cos de ball, i molt especialment les cantants, feien per oferir un espectacle de qualitat i alhora, pel que es veia, molt agradable al públic, per tal com agraïa ostensiblement les actuacions en cadascuna de les parts del programa.

Tot i així, no va poder evitar abstreure's i, induïda pel glamur del Palau, va començar a enyorar les trobades que en aquell recinte monumental, que de vegades anomenaven Temple, havia tingut amb en Carles i que, en ocasions especials, els havia plagut compartir-les fent dringar una copa de cava al Foyer.

De sobte va pensar que ell també podia ser-hi. El Carles sempre havia dit que de música no hi entenia, i que l'única classificació que en feia era entre la que gaudia escoltant-la i la que no. Els valsos i altres obres d'Strauss eren de la primera classe. Amb aquesta esperança va començar a escorcollar amb la mirada tota la zona de platea que li quedava a sota, revisant també llotges i laterals. Era un absurd. I endemés, encara que hi fos, ella l'havia desencoratjat temps enrere quan ell se li va voler acostar de nou.

En acabar el Concert es dirigí cap a la sortida i en enfilar les escales que condueixen a la planta inferior, va veure com pel tram d'escales del davant, baixava ell. El cor li va fer un salt. La distància era llunyana però, tot i barrejats entre el nombrós públic, tots dos es van veure. La Teresa va dubtar. Veia que al confluir les dues escales al replà, es trobarien just l'un davant de l'altre. No sabia si accelerar o endarrerir-se.

Palau de la Música - Escalinata

Era massa tard. Va passar gairebé fregant el seu braç, però no es va atrevir a dir-li res. Va veure la sorpresa als ulls d'en Carles, però ella no es va aturar.

De camí cap a casa, va pensar que potser havia fet esvair-se la darrera oportunitat de recuperar quelcom que la faria tornar a ser aquella guineu amiga...

I per descomptat mai no seria possible aquell viatge a Viena que, tot i sense que haguessin d'assistir al Concert d'Any Nou, ell una vegada li havia proposat, com la realització d'un somni viscut vora el Danubi, agombolats per música de vals, al bell mig dels boscos d'aquella bella ciutat.

El Danubi

Haiku
Musical gala,
com l' amor emociona.
Mon cor inflama!!

Ramon Aromí i Barquets