Hi ha a l'Escola de la Dona, al
Departament de Literatura Catalana, un curs enginyosament ben trobat, la
matèria del qual és veritablement singular. Una mateixa classe serveix per
aprendre alhora literatura i l'ús d'eines informàtiques. D'això és el que en
diem: "dos estranys en una classe".
 |
| Escola de la Dona - Seu actual |
El mecanisme és rebre instrucció d'usuari
d'informàtica per obrir el que es diu un blog, en el qual seran administradors
de la seva entrada cadascun dels alumnes inscrits al curs, i anar coneixent
així les aplicacions i programes que els hi permetran crear setmanalment la
pròpia pàgina literària.
Hauran de treballar amb el
programa PowerPoint. Hauran de saber capturar i combinar fotografies, vídeos,
peces musicals i hauran de saber disposar-ho de la forma més vistosa i
decorativa possible dins del blog personal. També el propi blog ofereix eines per
utilitzar tota una gamma d'ornaments en colors,
grandàries i formats diversos, amés de tipus de lletra diferents, que
hauran de saber fer servir. Tota la labor descrita està dirigida per una
professora especialitzada en informàtica; a banda d'altres titulacions de que
pugui disposar.
El resultat a final de curs serà
que l'estudiant podrà passejar-se per tot aquest entorn i ser capaç de crear el
seu propi vídeo o pel·lícula amb el contingut que desitgi i que es basarà en el
tema que hagi triat per desenvolupar-lo en l'any lectiu.
Perquè aquesta és l'altra part de
l'assignatura i que la fa especial.
Cada alumne haurà definit abans
de començar, quin serà el tema sobre el que versaran els seus escrits. El text
literari que presentarà cada setmana entorn de la seva tria, incorporat en el blog que haurà creat amb els instruments abans
esmentats, serà objecte de lectura pública i la professora, titulada en aquesta
matèria literària, en farà les correccions i donarà els consells adients per
obtenir una acurada versió del treball, en tots els aspectes que la tasca
pedagògica en el camp de les lletres requereixi.
Parlem ara d'un aspecte
encoratjador que encara enriqueix més la qualitat del curs. Es tracta del gran nivell que es posa de manifest en la
presentació per part dels alumnes dels
temes elegits i de l'interès que
desperten els continguts de tots ells.
Barcelona és un denominador comú i diversos
"bloggers" la posen a la base dels seus relats. Ens expliquen
l'origen i el significat del nom d'alguns del seus carrers, senzills uns i
històricament importants altres. Ens descriuen l'arquitectura d'edificis
notoris, amb dades dels seus arquitectes; situats en cantonades singulars o al
bell mig d'un passeig. Coneixem particularitats dels monuments de la ciutat i
sabem dels personatges homenatjats. Ens informen amb tota mena de detalls dels
parcs i espais verds i la seva transformació. Tenim notícia d'institucions
culturals com universitats, biblioteques, acadèmies, museus i centres cívics. A voltes sembla que parlem amb personatges il·lustres del nostre passat, i que comentem amb ells la
seva vida i obres. Ens emocionem amb descripcions pictòriques sobre quadres de pintors de
renom. Recuperem poemes dels poetes més
selectes i texts d'autors imprescindibles. I fins i tot "veiem"
pel·lícules per les que el temps no ha passat. També la ficció, imaginativa, farà acte de
presència i ens entendrirà o ens revoltarà, segons el cas.
En el camp de la poesia o potser
millor de la prosa poètica, ens bé de
gust destacar un treball de la companya Felisa que presenta una metàfora, amb
el principi filosòfic de la por a la llibertat. Aquella que ens dibuixa una
porta tancada que no obrim per por, tot i que dóna sortida al camí que du cap a
la llibertat.
 |
| Porta oberta |
_______________
________
____
________
____
Quan passat un temps, la Teresa i en Carles es van trobar casualment en l'àmbit d'una conferència, van decidir anar a prendre un cafè, per parlar una estona després de no haver-se vist durant dos anys.
Quasi a l'hora d'acomiadar-se, en Carles li va preguntar, amb una certa inflexió a la veu:
- I tu Teresa, ara, amb qui estàs?
En aquell moment la Teresa va notar una angoixant tremolor i tot seguit va copsar la tremenda constatació de tenir al davant la porta que, en obrir-la, la conduiria a la llibertat.
No la va obrir!
_______________
________
____
 |
| Porta tancada Foto: Diari Ara |
Ramon, et felicito! No es podria mostrar una descripció més real que la que tu has fet, per explicar l'assignatura de blogs literaris, o "Dos estranys en una classe" com tu subtilment anomenes. A més, és d'agrair el reconeixement que tens per a totes les companyes però jo, també vull fer un esment al que ens delecta cada setmana amb una estratègia i conte excepcional.
ResponEliminaEspero que la Teresa no tingui por de traspassar la porta, entre tots l'ajudarem a obrir-la.
M'ha divertit la minuciosa analítica que fas de la nostra assignatura. Molt didàctica de cara al llec en la matèria. També vull dir que ets molt generós en l'apreciació que fas dels companys. A mi també m'agrada llegir i opinar sobre els diferents treballs.
ResponElimina