El meus
primer passos -que eren de descobriment- pel terreny del que se'n diu estratègia
literària, de la mà de la professora Mª Dolors Vinyoles, em van portar a
escriure un relat que imaginava com es deurien desenvolupar algunes de les
primeres vivències, d'infantesa i joventut, de l'escriptor Josep Pla, fingint
com si algú, inadvertit, l'hagués pogut seguir de prop.
Essent
aquesta una classe on recordem poetes i autors literaris de la nostra cultura,
penso que no serà balder fer referència al gran Pla, tot i que sigui dins d'una
ficció.
En cert
sentit...a Calella.
 |
| Calella de Palafrugell - Port Bo Foto: R. Aromí |
En cert
sentit, però, allà a Calella de Palafrugell, jo retrobava en Josep Pla, el que
seria el gran "homenot" de les lletres catalanes, tot recorrent de
petit la vora de la platja que, amb el temps, havia de ser el tan sovint
transitat passeig de les voltes de la cala del Port Bo.
Des d'allà
deuria anar caminant, amb pas més aviat tranquil, cap a la platja veïna del
Canadell i del camí costaner estant, contemplaria les roques esquerpes que
formen les anomenades Illes Formigues: font d'inspiració de tantes cròniques
marineres amb les quals ens va delectar i que ja aleshores devien estar
covant-se en l'esperit aventurer del corresponsal que més endavant seria.
Arribat al
sorral, i essent encara molt jovenet, ja establia bones relacions amb els
patrons que sortien en mar des d'aquells ports ben arrecerats i, amb to
amanyagador i no sense un punt d'ironia, faria per ser rebut a bord i
participar en les tasques de la pesca. Si bé, del contacte amb pescadors i
mariners, el que de més profitós en va treure fou el gust per la cuina amb els fruits
de mar, de la que ens parlà abastament; tant de com preparar-la, com del plaer
d'assaborir-la.
Tots el
racons, camins de ronda, cales avui famoses, de Tamariu al Golfet, passant per cala
Pedrosa, Llafranc, Port Pelegrí, els Canyers i d'altres, foren indrets que en
Pla va trescar de ben petit, i que varen forjar el seu amor pels paisatges
marins i la natura en general, els quals ens va fer arribar, floridament
adjectivats, en les seves minucioses i lloables descripcions.
 |
| Calella de Palafrugell Foto: R. Aromí |
*********************
Col·lecció
de papers d'embolcallar xocolatines.
En Carles obre,
a l'atzar, una capseta amb un exemplar antic: ja no es troba a Barcelona, els
contorns del seu pis s'esborren. Amb el pensament, li sembla tornar a aquell
poble, el nom del qual es completa amb el nom del riu que hi neix. Un viatge
quiet, una visió il·luminada pels colors del record.
Són papers
d'embolcallar xocolatines el que ell col·lecciona. Aquest embolcall que ara
contempla, li havia lliurat ella.
La Teresa sabia
de la seva afició i li havia guardat quan al matí, a la granja on va esmorzar,
li havien servit la xocolatina, acompanyant el cafè.
No és un
exemplar especialment singular, però ell el conserva en lloc preferent de la
col·lecció i el té identificat amb el color blau rialler dels ulls d'ella, a
través dels quals veu encara la cristallina aigua d'aquell riu, que batejà i
donà el nom al poble somniat.
 |
| Vall de Lord - Solsonès Foto: R. Aromí |
Per Calella de Palafrugell, m'he passejat tantes vegades i tinc tan bons records, que m'has fet retornar a les papil·les gustatives el regust d'un Cremat al so d'una Havanera en la platja del Port Bo. Sabies que en el camí de ronda que va a Llafranc hi ha una escultura dedicada a Josep Pla?
ResponElimina