DESCRIPCIONS PICTÒRIQUES de Jesús Moncada

Dèiem en el nostre treball sobre l'obra Camí de sirga de Jesús Moncada que Hèctor Moret Cosso en la seva biografia d'aquest autor, explicava: "De sempre, i en paral·lel, Moncada s'havia dedicat intensament a la pintura, a la lectura i a la reflexió literària".

No es estrany, doncs, que el seus coneixements de l'art de la pintura, teòrics i pràctics, quedessin àmpliament reflectits en la seva obra literària.

És per això que l'esmentat treball va consistir en recollir i ressaltar algunes de les belles descripcions de la seva novel·la que contenen aquesta empremta pictòrica i que van ornant de forma metafòrica i policromàtica nombrosos espais del seu relat.

Mostrarem alguns exemples del què estem dient, per a millor fer-nos entendre.

Fent referència a la pintura de les verges màrtirs, paradigma del tema apuntat, escrivia Moncada:

Les tres gràcies - Rubens

"relegada a les golfes...només rebia les visites emocionades del senyor Octavi, que hi pujava en pelegrinatge secret a contemplar, espiat per la Camil·la, la frescor de les nimfes que el fill enyorat feia passar per donzelles cristianes". (Pàg.19)

El quadre que es podria compondre amb aquest relat, tindria abundants reminiscències del que va pintar Tintoretto, "Susanna al bany", representant a la casta Susanna i els ancians que l'espiaven, el qual ben segur que coneixia en Moncada i potser el tenia present en plantejar la situació del vell Octavi.

Susana al bany - Tintoretto

 Al·ludint a albades i postes de sol, deia coses com aquestes:

"...un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors esmorteïts i bromalles negres..." (Pàg.11)

"...les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre..." "Com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors, va anar buidant la tenebra..." (Pàg. 14)

"... en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador". (Pàg. 130)

"Es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc". (Pàg. 144)

"...mentre l'alba començava a flamejar en els molls deserts". (Pàg. 221)

Una sola mostra d'un quadre de Monet, en aquest cas "Impressió. Sol ixent", fora suficient per adonar-se de com en Moncada "pintava" les seves descripcions tal com el pintor les teles.

Impressió.Sol ixent - Monet

Però va ser, continuant amb l'interessant i divertida lectura de la novel·la, que la meva imaginació es va disparar, en arribar al capítol VI de la segona part del llibre.

Vaig "veure" aleshores a Jesús Mocada, -potser en alguna escapada d'estiu, encara jovenet quan tot just compaginava la percepció d'alguns calerons de la seva no gaire abundant obra pictòrica amb la feina a l'editorial Montaner y Simón- bocabadat, contemplant la Capella Sixtina, allà al Vaticà, i quedant profundament impressionat per la profusió d'escenes i personatges que omplen a vessar absolutament tots els espais, parets i sostres capaços d'admetre una pinzellada, formant en conjunt una apocalíptica representació de l'univers terrenal i diví.

Capella Sixtina - Miquel Àngel

 La forta impressió rebuda, que deuria quedar gravada en el seu més profund estadi anímic, unit a l'art literari de Moncada, amarat de l'esperit del pintor que duia dins, el va fer homenatjar, perdoneu-me la llicència, l'esplèndida decoració d'aquell espai religiós, fent que el "seu" artista de Camí de sirga, l'Aleix de Segarra, omplís l'edifici del convent de Mequinença, abandonat ja per les monges, de generosos frescos al·legòrics a la mitologia, deixant-lo ornat amb tota mena de representacions de divinitats i elements fantàstics afins, tot i que sovint amb rostres ben coneguts dins de la ficció novel·lesca, amb preeminència del cos nu de la seva estimada Malena, que encarnava les deesses més desitjades.

El judici de Paris - Rubens

 I fou així com vaig imaginar que Jesús Moncada havia convertit en personatge de la seva novel·la Camí de sirga,  personificat per l'Aleix de Segarra, al mateix Miquel Àngel.