EL "QUADERN D'ARAM" INSPIRA POESIA

Quan estudiàvem el curs passat l'obra de Mª Àngels Anglada i concretament el "Quadern d'Aram", m'havia proposat extreure en forma d'haikus i tankes els trets més significatius de cada capítol del llibre.

La manca de constància que ens priva, a alguns de nosaltres,  d'acabar allò que comencem i que sovint volem disfressar amb l'excusa d'altres obligacions que ens ho impedeixen, va portar-me a que deixés la feina a mig fer.

Ara, havent-me quedat sec en la meva proposta de treball d'imaginació, us convido a fer la revisió de la part fins la que vaig arribar, amb l'esperança que, tot i que inacabada, resulti del vostre gust.

Aram i Iorgos

L'Aram, armeni, comença a ensinistrar-se en la feina de bus, al costat del seu amic el grec Iorgos

Afrodita

Bus que acarona,

el rostre d' Afrodita

d'amor deessa.

Bella escultura

a la mar enfonsada.

Forta tempesta,

un naufragi provoca,

perquè no fos trobada.

Són blaus verdosos,

ulls propis dels grecs rossos.

No tots dos bussos,

comparteixen mirada:

l'armeni els té ben foscos.

L'Aram enyora els pares

Jardí de roses

L'Aram hi pensa,

quan fuig del genocidi,

del poble armeni.

Jardí de casa,

roses, les més flairoses,

les teves, mare.

Ells mai no moren.

No és pas mort el poeta;

versos fas, pare.

Pare i fill parlen: li descobreix Homer.

Ítaca

L'illa d'Ulisses

és l' Ítaca estimada,

pàtria enyorada.

Tal com l'Aram recorda

la seva, ben preuada.

L'amorós pare,

li explica l'Odissea,

de perills plena.

Mare i fill la pateixen;

no per por de sirenes.

Marik, la mare, pren el relleu del quadern

Segueix tu, mare.

Naufragi

L'horror ella recorda,

plora i detesta.

Brutal carnatge.

Per una prometença,

de la matança

fuig el fill, i la mare.

Als que es queden, ofeguen.

Nenes, flors meves,

que fort l'àvia abraçava.

Glop d'aigua amarga,

traint, arrabassava,

els petits de la saga.

I aquesta ja la coneixeu, però la torno a posar perquè a mi m'encanta.

És la Marik que recorda el seu marit.

Vahé, poeta,

el meu cor enamores.

De cor recito,

amor, els teus poemes,

i en somnis em festeges.

Somnis eròtics

Ramon Aromí i Barquets