"L'AMIGA DESCONEGUDA"

El butlletí periòdic de NODAMEN, Associació d'alumnes i ex-alumnes de l'Escola de la Dona, publica en cada edició la secció anomenada: PERSONATGE DESCONEGUT.

Il·lustració del Butlletí de NODAMEN
Original: Àurea Brufau

 

És una endevinalla que proposa, a través d'unes pistes que facilita, el descobriment del  nom d'un personatge de qualitats reconegudes i d'extensa fama a tot al país i de vegades al món.

S'hi incentiva la participació amb la possibilitat d'entrar en el sorteig d'un premi entre tots els encertants. Un premi sense gaires pretensions però estimable.

S'ha de dir, tanmateix, que les pistes condueixen fàcilment a la solució i que el veritable encert és el dels creadors del concurs perquè, fomentant la recerca de les dades necessàries per a participar-hi, conviden als lectors a conèixer o  ampliar el coneixement d'una persona que ha estat important per alguna o algunes de les manifestacions de la cultura.

El joc del "Personatge desconegut" em porta a una versió més particular d'aquesta figura incògnita.

Jo tinc una amiga a la que desconec. No l'he vista mai. I ella tampoc sap que l'he adoptada com amiga; admirada amiga! I tant de bo que no es molesti si mai sap que m'he pres aquesta llibertat.

És doncs, "L'AMIGA DESCONEGUDA".

Les pistes que d'ella m'han arribat revelen que és una persona, en certa forma, excepcional.

Abans de res diguem, pels que no em coneixen, que jo sóc un home gran, d'aquells que temps enrere en deien un ancià. Ara es conformen en dir-ne "grans", als de la meva edat. Sóc d'aquells que els coneguts, quan fa més de sis mesos que no t'han vist, et diuen: caram, tu, et trobo molt bé!

I gràcies que, per cortesia, ara ja no et diuen: què bé que et conserves!, com es feia fins no fa gaire.

L'amiga desconeguda, tot i que més jove, deu estar crec, per edat, a prop meu, però encara se li deu poder dir sincerament: escolta, et veig molt bé!, i no altres expressions més contemporitzadores.

La imagino amb un aspecte agradable, amb un port elegant i maneres amables. Dic imagino, perquè no la conec, ja ho sabeu, però les pistes indiquen que, amb tota seguretat, aquestes qualitats i moltes més les té, i molt especialment en el seu interior.

Per començar diré que escriu de forma exquisida, amb senzillesa i claredat, amb un discurs que es fa simpàtic i alhora interessant i, a més a més, amb un contingut intel·ligent i ple d'aportacions cultes, que tant es refereixen a la història, a l'arquitectura i a l'art, com a la transformació de la ciutat enyorada en la que viu i en la que suposo que ha nascut.

És especialment notòria la delicadesa amb què descriu el carrers del seu barri d'infància i adolescència i la preocupació que sent per l'amenaça que recau damunt d'aquelles botigues emblemàtiques que encara hi romanen, i que conserven els trets més valuosos de la seva antiguitat,  i ofereixen amb professionalitat i tracte amable productes diversos i de qualitat.

Jo he passejat per allà a la recerca impossible de l'amiga desconeguda i, fins i tot m'ha fet l'efecte, inversemblant, de veure-la asseguda davant d'una tassa de xocolata amb nata en una d'aquelles delicioses xocolateries i també m'he sentit  temptat d'entrar-hi, si bé el record d'un indicador d'analítica inoportunament alt, me'n ha fet desdir.

També es desprèn de les pistes rebudes, que dibuixa i pinta amb força traça. Ignoro si el seu fort són els llapis de colors o l'aquarel·la, però diria que cultiva un estil proper a la il·lustració de contes per a infants i joves.

I sense cap mena de dubte, estima la natura, els arbres i les flors; al camp i a la muntanya i també com a ornament de parcs i jardins, que la fan gaudir d'allò més, fins i tot quan els néts, als que ella vol educar en l'amor a les belles espècies vegetals, li fan passar, amb el seu tarannà entremaliat, alguna lleugera  sufocació.

Coneixeu a la meva "amiga desconeguda"?  No?

Jo no voldria arribar al punt de que ningú no m'hagi de dir, ja sense pal·liatius: 
¡Què bé que et conserves!... sense haver-la conegut.