EL FULL EN BLANC

He sentit a dir molts cops que aquells que s'enfronten amb un full en blanc a l'hora d'escriure per als altres senten una mena de basarda semblant a allò que se sol qualificar com a "por escènica".

Full en blanc

És el cas de professionals abans d'iniciar un informe tècnic; columnistes de diaris i revistes quan han d'emetre els seus treballs periòdics; cronistes que preparen el relat dels fets que segueixen; així com autors d'articles diversos.

Hi ha en canvi cassos diametralment oposats. A mi per exemple, em produeix enveja sana llegir al principi d'un espai a la contraportada d'una publicació l'expressió: "avui els parlaré de..."

Aquesta persona no sembla que tingui aquest problema; té un tema a punt per explicar o per opinar, per fer-nos arribar el seu punt de vista sobre una qüestió que pot ser banal o d'importància profunda, però que tractarà de tal forma que ens permeti reflexionar-hi; o potser només pretendrà fer-nos passar una bona estona de lectura amena i divertida. Però el que és més important és que el material el té i pel que sembla això li passa cada dia. "Avui els parlaré de...". Extraordinari!!

En el món de les lletres, professors de literatura expliquen que és força corrent entre els novel·listes quan s'enfronten a la seva òpera prima que superin aquesta situació de certa paràlisi davant l'ordinador, versió actualitzada del full en blanc, escrivint sobre la seva, generalment no reconeguda, biografia. 

Pantalla en blanc (malgrat la foscor)

Més endavant, si tenen èxit, continuen esprement la temàtica, afegint cada cop més altres formes de ficció i allunyant-se de les pròpies vivències, però que en tot cas, recomanen, convé escriure preferentment sobre tot d'allò que es coneix per haver-ho viscut o també per haver-ho investigat o estudiat.

Citen els experts, en aquest punt, com els professionals recorren en ocasions a l'anomenada estratègia literària.

És aquest un recurs consistent en aportar succintament un fet aliè al relat; un pensament; un succés real o fictici o qualsevol altre circumstància, que permetrà al narrador compondre i desenvolupar dins de la història una part de llegenda fruit de la seva imaginació, que enriquirà l'obra i farà possible que llueixi tota la bellesa del llenguatge que ell sigui capaç d'exhibir i fer aflorar, sense que aquesta elaboració hagi de tenir cap relació amb el seu desencadenant estratègic.

I heus aquí que jo, innocent de mena i una mica babau, caic de quatre potes i se m'acut posar-li al meu blog el títol de: "Estratègia literària,  estímul d'imaginació".

I ja em teniu aquí, navegant en solitari al bell mig de l'oceà, pensant que això sortiria tot sol només llegint la capçalera, i resulta que em trobo amb el fatídic "full en blanc" al davant, atemorit i sense saber què dir.

Navegant solitari

Espero que em disculpeu pel que acabo d'escriure. Si ho feu i, a més a més, si això serveix  com a exercici acadèmic, i no hi hagués gaires faltes d'ortografia, ja em donaria per satisfet.