Va ser tot llegint el llibre
"VIOLA D'AMORE", de Maria Àngels Anglada, que ho vam concebre.
El personatge d'en Climent Moragues revela que ha trobat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i La Geltrú, l'original d'una partitura de Mozart: l'inacabat "Trio en do menor. Allegro. Andante cantabile", que es considerava perduda des de l'any 1838.
Aquesta referència ens va cridar
l'atenció i tot seguit se'ns va encendre el desig d'anar a visitar aquesta
Institució que, per les dades que després vam recopilar, prometia ser força
interessant.
Val a dir en aquest punt, com hem d'agrair a la Maria Àngels Anglada, que la seva erudició li faci
abocar a les obres que ens brinda,
multitud de dades de cultura, les quals aporta sense fer-ne
ostentació i ens van amarant sense adonar-nos-en, amb la mateixa quietud
que l'aigua d'una pluja benefactora.
Així doncs, fent servir el tren com a mitjà de locomoció -per a fer honor a la fabulosa exposició de locomotores que a Vilanova tenen l'orgull de conservar al Museu del Ferrocarril- ens vam dirigir cap aquella localitat, bressol del que fou Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, amb la velada intenció de -tot visitant les obres d'art que el Dr. Víctor Balaguer va llegar a la vila l'any 1884, completades més tard per nombroses donacions- descobrir alguna peça, llibre o document que hagués restat ignorat al llarg de segles.
![]() |
Biblioteca-Museu Víctor Balaguer |
El que allà vam trobar fou un
conjunt extraordinari, per la seva qualitat i bellesa, de pintures, escultures, peces
de ceràmica i vidre, i objectes etnogràfics de cultures llunyanes, que inclouen,
fins i tot, dins de la col·lecció egípcia, una mòmia d'un infant.
Entre els pintors que hi tenen obra trobem a Martí Alsina, Rusiñol, Casas, Nonell, Mir i altres autors catalans des del Romanticisme al Noucentisme.
![]() |
Sala de la dona |
El Museu del Prado hi té cedides obres
del barroc, entre les quals hi ha pintures de El Greco, Ribera, Goya, Rubens i Van Dyck.
La Biblioteca presenta el mateix
aspecte de quan va ser inaugurada i conserva un nombre excepcional de volums de
les més diverses matèries del coneixement universal i la literatura.
![]() |
Biblioteca |
Aleshores, aquell nostre anhel no
declarat va ser tot d'una gairebé sadollat, doncs vam coincidir amb una mostra
temporal procedent del fons documental de la biblioteca, consistent en llibres
i correspondència de Salvador Espriu, exposats amb motiu del centenari del seu
naixement.
Vam llegir adelerats cartes escrites pel mestre, no cal dir-ho, amb la seva lletra menuda i estil sobri i rigorós, però, oh sorpresa, una d'elles que era escrita en castellà, ens posà sobre la pista. Va ser aquí, en aquest document, on varem fer la descoberta que anàvem cercant:
¡vam trobar
dins del text, una conjunció copulativa que el poeta havia escrit amb una
"i" llatina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada