dimarts, 26 de novembre del 2013

A LA RECERCA DEL DOCUMENT PERDUT

Va ser tot llegint el llibre "VIOLA D'AMORE", de Maria Àngels Anglada, que ho vam concebre.

El personatge d'en Climent Moragues revela que ha trobat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i La Geltrú, l'original d'una partitura de Mozart: l'inacabat "Trio en do menor. Allegro. Andante cantabile", que es considerava perduda des de l'any 1838.

Aquesta referència ens va cridar l'atenció i tot seguit se'ns va encendre el desig d'anar a visitar aquesta Institució que, per les dades que després vam recopilar, prometia ser força interessant.

Val a dir en aquest punt, com hem d'agrair a la Maria Àngels Anglada, que la seva erudició li faci abocar a les obres que ens brinda, multitud de dades de cultura, les quals aporta sense fer-ne ostentació i ens van amarant sense adonar-nos-en, amb la mateixa quietud que l'aigua d'una pluja benefactora.

Així doncs, fent servir el tren com a mitjà de locomoció -per a fer honor a la fabulosa exposició de locomotores que a Vilanova tenen l'orgull de conservar al Museu del Ferrocarril- ens vam dirigir cap aquella localitat, bressol del que fou Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, amb la velada intenció de -tot visitant les obres d'art  que el Dr. Víctor Balaguer va llegar a la vila l'any 1884, completades més tard per nombroses donacions- descobrir alguna peça, llibre o document que hagués restat ignorat al llarg de segles.
Biblioteca-Museu Víctor Balaguer
El que allà vam trobar fou un conjunt extraordinari, per la seva qualitat i bellesa, de pintures, escultures, peces de ceràmica i vidre, i objectes etnogràfics de cultures llunyanes, que inclouen, fins i tot, dins de la col·lecció egípcia, una mòmia d'un infant.

Entre els pintors que hi tenen obra trobem a Martí Alsina, Rusiñol, Casas, Nonell, Mir i altres autors catalans des del Romanticisme al Noucentisme.
Sala de la dona
El Museu del Prado hi té cedides obres del barroc, entre les quals hi ha pintures de El Greco, Ribera, Goya, Rubens i Van Dyck.

La Biblioteca presenta el mateix aspecte de quan va ser inaugurada i conserva un nombre excepcional de volums de les més diverses matèries del coneixement universal i la literatura.
Biblioteca
Aleshores, aquell nostre anhel   no declarat va ser tot d'una gairebé sadollat, doncs vam coincidir amb una mostra temporal procedent del fons documental de la biblioteca, consistent en llibres i correspondència de Salvador Espriu, exposats amb motiu del centenari del seu naixement.

Vam llegir adelerats cartes escrites pel mestre, no cal dir-ho, amb la seva lletra menuda i estil sobri i rigorós, però, oh sorpresa, una d'elles que era escrita en castellà, ens posà sobre la pista. Va ser aquí, en aquest document, on varem fer la descoberta que anàvem cercant:

 ¡vam trobar dins del text, una conjunció copulativa que el poeta havia escrit amb una "i" llatina!

Voleu creure que se'ns va fer present el somriure sorneguer de l'Espriu, fruit d'aquella ironia refinada que se li atribuïa, introduint la suposada esllavissada en un text en castellà? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada