MARIK

Reflexions entorn de l'obra "Quadern D'Aram", de Maria Àngels Anglada.

Qüestió prèvia

Es diria que no som davant de cap estratègia literària i que el que segueix no és un exercici d'imaginació. Tota vegada que el que s'hauria fet és, un cop llegit el llibre, presentar una semblança d'un dels personatges que hi apareixen, tot recollint-ne els trets que l'autora, li atribueix. Fet i debatut, és el treball típic d'una classe de llengua en un institut de secundària.

Malgrat tot, jo he volgut introduir aquesta reflexió com una entrada en el meu bloc, en primer lloc perquè l'àmbit en el que es desenvolupa l'exercici és justament una escola, l'Escola de la Dona, i per tant el gènere és adequat al mitjà i després perquè la pròpia negació de ser allò que el títol del bloc proposa, fa que s'acabi configurant com l'estratègia que em permetrà recrear, amb els meus mots i la meva sensibilitat -heus aquí l'efecte estimulant de l' imaginació- allò que la Maria Àngels va anar deixant meravellosament descrit, ara aquí ara allà, en el llibre, a mesura que anava creant, ella sí, l'extraordinari personatge.

Marik

Marik, és el meu personatge preferit. M'entusiasma, em roba el cor.

I és així per mèrit de l'acurada sensibilitat de la MAA, la qual ens presenta la mare de l'Aram com una persona amb una enteresa provada enmig de les més terribles calamitats: el camí de l'exili, fugint del genocidi del poble armeni a mans dels seus botxins, els malvats turcs.

La Marik és tendra i delicada. Ajuda a tothom que l'envolta i que ho necessita. Rep el reconeixement de tots ells i ningú deixa d'adonar-se dels seus valors, i amb sobrietat ho manifesten i s'ho diuen entre sí, acceptant complaguts els favors que ella distribueix tothora amb tendresa i amb un generós somriure.

No només fa favors, sinó que els fa estimant.

I sense que li planyi la feina, és candorosa, fins i tot quan te cura de les seves roses, que tant venera.

Però per a mi, el tret més destacat i encantador de la Marik, és el gran amor que sent pel seu marit, en Vahé.

L'estima fins a l'infinit, perquè alhora l'admira i sap trobar-li les grans virtuts que posseeix.

Marit amorós; pare respectuós i responsable; home honest, bondadós i culte. Poeta per excel·lència.

Els seus poemes se'ls  sap de cor i, de nits, els recita i dorm amb ells sota el coixí. Per a ella en Vahé és inoblidable: se'n va enamorar quan era jove i en continua enamorada després d'haver-lo perdut.

I és a partir d'aquí, quan la Maria Àngels ens presenta una dona ornada amb valors poc comuns. La Marik és d'una delicadesa tan extrema que quan l'Arshavir li proposa de casar-s'hi, sabent que el seu marit fa temps que és mort, vol demanar, abans d'acceptar, el parer del seu fill, l'Aram. 
Ella no ho hagués fet si, "ell no ho hagués aprovat o li hagués sabut massa greu".  

I després, quan l'Aram sense fer-li cap retret se'n fa càrrec, es casa novament, ara sí, amb el "der babà", sense desproveir el seu cor de tot allò que en Vahé li va inspirar. 
I ho fa assumint responsablement que, sense trair-lo, sabrà fer feliç, amb tota sinceritat i sense cap reserva, al seu nou marit.

Mont Ararat - Armenia

                                          
TANKA

Vahé, poeta,

el meu cor enamores.

De cor recito,

amor, els teus poemes,

i en somnis em festeges.

Ramon Aromí i Barquets