LA TARDOR A LA MUNTANYA

Ja som a la tardor.

 Que com ho he sabut? Doncs perquè totes les cadenes de televisió, totes les emissores de ràdio, tots els diaris i revistes ens diuen que ha arribat... la temporada dels bolets!

Aleshores ens posem les botes, uns pantalons més aviat vells, però de textura forta, un jersei gastat -n'hi ha que afegeixen una gorra i un bastó- i enfilem cap a la muntanya, ben fornits, això sí, d'un bon cistell de vímet.

Però la tardor a la muntanya és moltes més coses que el feu dels boletaires.

Les vessants prepirinenques del nostre país són d'una bellesa extraordinària, molt especialment en l'estació de la que parlem. La gamma de verds domina per sobre de tots els altres colors, que n'hi ha i molts, i fa goig observar tots els seus matisos.

Des dels prats i les pastures que encara el fred i la neu no han assecat, fins els pins més alts i frondosos;   tan el pi roig que abunda en els indrets més assequibles, com el pi negre, que en cotes més altes es va imposant, fins a donar pas a l'avet, que creix fins al llindar de les comes desproveïdes de vegetació, van acolorint el paisatge de mil tonalitats.

Pedraforca

Alzines i roures majestuosos, aquests just abans de perdre la fulla i quedar nus precisament quan la temperatura serà més crua, proposen els verds més obscurs, fent que l'interior dels seus boscos facin sentir, si no basarda, sí un respecte imponent.

Vall de Lord

Si tenim sort, trobarem alguns pegats d'arbres de boix grèvol, clivellats dels vermells fruits, en aquells exemplars als qui toqui d'ésser florits. 

I endemés,tot una varietat d'altres especies, com és ara avellaners, boixedes i ginebres...

Boix grèvol

I és per això que tot el conjunt mostra, per admiració del muntanyenc, aquella diversitat d'altres colors: grocs, vermells, daurats... que fan del paisatge una immensa paleta, en què el pintor ja hauria combinat tots els cromatismes.

Si ens anem enfilant, deixant enrere la part baixa per on saltironeja l'humil rierol, i atansem les primeres carenes, podrem contemplar, no gaire lluny, el massís pirinenc; aquelles serralades de les quals s'han despenjat aquestes tosses que trepitgem. Aleshores el paisatge pren un aire de magnificència, d'immensitat agresta, inabastable; tot i que l' esforçat  excursionista sol conquerir quan s'ho proposa totes  les piques, per més enlairades que siguin.

Però no, no és aquest el nostre terreny. Nosaltres explorem els indrets que conserven encara la flora prepirinenca, i allà emboscat i protegit pel brancatge, ens podem topar cara a cara, i només per uns instants, amb un gat mesquer d'ulls penetrants, que ha quedat sorprès per la nostra presència inesperada.

També, corrent un cert perill, entreveurem fugaçment la presència del llop que, havent-se allunyat del seu hàbitat al massís del Moixeró, ens ha passat ben a la vora tot donant-nos un petit ensurt; fugint ell, però, fins i tot més espantat que nosaltres.

Observarem tal vegada, a través d'excrements i altres senyals, que estem en territori del gall fer, i sense poder veure'l,  escoltarem, parant atenció, el seu cant, tot i que la potencia i bellesa d'aquest no les desplega sinó a la primavera, en plena apoteosi de l'excitant ritu sexual.

Asseguts ja en un punt elevat de la carena, alçarem la vista al cel i gairebé amb seguretat, veurem planejar una parella d'àligues que assetgen un ramat de cabirols. Aquests, alarmats, arrencaran a córrer vessant avall, precedits pel cap de bestiar que els fa de guia.

I si tenim paciència, el trencalòs i alguns voltors es deixaran veure també.

El seu vol semblarà tranquil i seré, deixant-se bressolar pels encara càlids corrents d'aire tardorencs, però en realitat, afamats, sentiran l'angoixa de no acabar el dia sense haver trobat la presa que els haurà de mantenir la vitalitat.

Nosaltres, quan el sol tot just s'hagi post, i mentre algun cavall ressagat apura les últimes clarors per arreplegar quatre brins d'herba més, tornarem satisfets  a la vila, i no ens sabrà greu no haver trobat cap llenega.

Vall de Núria

LA PAU DE LA MUNTANYA

No busqueu la pau gaire lluny de la muntanya,

doncs en altres indrets on anireu a cercar-la

hi ha massa ambició, i per contes de trobar-la,

hi trobareu maldecaps, que esdevindran migranya.

Si el vostre esperit necessita assossec

i la vostra ànima un repòs absolut,

no us hi penseu gens, i amb ànim resolut,

acosteu-vos als cims, prop de l’aire sec.

Si això que us dic, tot sol no us empenyia

i potser la solitud i el fred us espantava,

no hi aneu sols, preneu la companyia

del qui avui com abans més us estimava.

Ramon Aromí i Barquets