VICTÒRIA CATALANA DEL 1714

Commemoració de la Victòria  del  1714  (o de la que ho hagués pogut ser)

D'això farà 300 anys l'onze de setembre del 2014. Com sabeu, aquell setembre de 1.714 feia mesos que les tropes del rei de Castella, reforçades pels francesos, assetjaven Barcelona amb l'ànim de sotmetre-la,  i amb ella a tot Catalunya, a l'hegemonia i les lleis dels reis de la saga dels Borbons. El fet derivava d'emparar-se en el que es va anomenar Guerra de Successió.

Els barcelonins i molts d'altres catalans que es van aplegar dins de la muralla de la ciutat, ajudats per un cos d' aguerrits  miquelets, i uns quants  anglesos i austríacs, que restaren fidels després que els exèrcits aliats els abandonessin, es van fer forts i van plantar cara a les escomeses dels assaltants.

                                                                      Rafael Casanova

Soldats i vilatans, ben cohesionats i enardits pels seus caps militar i polític, el general Antonio de Villarroel i el Conseller en Cap Rafael Casanova, aquest enarborant l'estendard de Santa Eulàlia, patrona del la Ciutat, aturaren l'embranzida,

                   Antonio de Villarroel                                                        

i pel mateix esvoranc que l'artilleria enemiga havia causat a la muralla, sortiren en tromba fent fugir aquell exèrcit poc motivat que intentava envair la capital de la Nació. Diversos regiments comandats pel general Antoni Desvalls, que des d'altres contrades del país s'havien aplegat prop de Barcelona per donar suport als assetjats, van acabar d'expulsar a castellans i francesos,  més enllà de l'Ebre.

Va ser tal la desfeta que van patir, que Felip V, monarca que sotjava el sotmetiment de Catalunya, va haver de renunciar a les seves pretensions.

Felip V

                     

D'aquesta manera van quedar frustrades les malèvoles intencions de la Cort castellana, que per començar volia destruir ben bé el 20% de les vivendes de la Ciutat, cosa que es faria com a  càstig per aquells que la defensaven i alhora forniria l'espai necessari per a construir, a càrrec dels propis residents, una Ciutadella que tindria la funció de caserna per a reprimir qualsevol moviment ciutadà advers al poder.

Paral·lelament volia imposar als catalans forts impostos i taxes que minvarien la capacitat de refer el comerç i l'artesania que donaven vida i possibilitat de progrés al poble.

En el camp del Dret i la Cultura, estaven disposats a dictar un anomenat Decret de Nova Planta, que entraria en vigor tan  aviat com el tinguessin a punt, cosa que calculaven fer cap el 1716.

Aquest Decret hauria comportat l'abolició de les Constitucions i Altres Drets de Catalunya que eren les normes per les quals s'havia regit el País des del temps dels Comtes-Reis.

                                                                            Constitucions i Altres Drets de Catalunya

També hauria fet desaparèixer les institucions de les Corts Catalanes i el Consell de Cent. A més el Decret de Felip V hauria prohibit la utilització del català en tots els àmbits: Justícia, Notaries, Comerç, Escola i Universitat. I pel que fa a aquesta, volien tancar la de Barcelona i  traslladar-la a Cervera.

Per tant ens hem de congratular tots el catalans, perquè gràcies a aquella extraordinària Victòria es va evitar que Catalunya quedes sotmesa a l'autoritat d'un Regne aliè; que perdés la capacitat de governar-se per si mateixa i de dictar les seves pròpies lleis; que no pogués constituir-se en monarquia o república, sota una democràcia que ja aleshores s'exercia a través de la Junta dels tres braços i que no pogués disposar d'Hisenda pròpia amb possibilitat d'aprovar el seu pressupost i destinar els seus diners a aquelles necessitats que més ho requerissin.

Us imagineu, doncs, com estaríem avui dia si haguéssim perdut aquella guerra?

- A les nostres escoles no es podria impartir l' ensenyament íntegrament en català, tot i que es fessin classes també en castellà i d'altres llengües.

- No podríem disposar de tots els diners que recaptéssim i l'aplicació que en poguéssim fer estaria determinada des d' un altre centre de poder, que decidiria ofegant la nostra necessitat d'infraestructures -ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports- i de recerca científica.

- No tindríem competència per legislar en totes les matèries pròpies d'una Nació, ni presentar consultes i referèndums als nostres ciutadans.

- No ens podríem relacionar directament amb altres Estats ni pertànyer per dret propi a organismes internacionals com la Unió Europea o l'Organització de les Nacions Unides, etc...

Així doncs, celebrem amb tota solemnitat la Victòria de l'0nze de Setembre de 1714, que ens va reportar el poder gaudir de la natural situació d'independència i llibertat com a poble, com correspon a tota Nació normal que disposa d'una història, una cultura, una llegua i un ordenament jurídic de tradició secular, i que té la voluntat ferma de viure sense sotmetiments ni oposició.